A "Y yo a Claudio" -Comentaris de lallosaderanes-poble

y yo a claudio ha dit...

Buenas tardes scombrunn

Estoy leyendo el comentario en el que te dirijes a mi y he pensado que mereces mi respuesta y mi aclaración.

Respecto a tus primeras preguntas he de decirte que aunque no estaba cuando el hombre llegó a la luna,las imágenes de la televisión así lo demuestran y si el alcalde cobra un dinero, he de decirte que si no fuera así, yo mismo se lo recriminaria,pero eso es otra historia muy discutible,ya lo se.

Siempre que he escrito mis comentarios en este blog he sabido que estaba "solo",quiero decir que ninguno de mis compañeros y amigos lo han hecho ni lo harán nunca,pero no por eso tengo ningún problema en hacerlo. Soy totalmente dueño de mis actos,digo esto porque un dia felicité al Sr Cristobal por dar la cara y su nombre en su blog(no hago allí comentarios porque no es tan fácil y asequible como este)pero después de ver y leer su carta abierta al Sr Manolo me arrepiento de mi felicitación,y ademas me he dado cuenta de otros...detalles. El caso es que mis opiniones respetuosas y sinceras donde nunca he insultado a nadie, solo opino de lo que leo, no le han gustado a los administradores,pues mira, de todo se aprende en esta vida.

Te recuerdo que aquí se ha intentado hablar del tema de la mierdosa droga y a los administradores les entró miedo y se dedicaron a borrar comentarios al respecto,aunque luego medio rectificaron y eso les honra.

Sin mas, me despido deseando de que no se cierre este blog. Es este mundo podemos convivir todos.

Un saludo(el peto mejor no,jajaja)

26/04/08 16:04

LALLOSADERANES-Poble ha dit...

x Y yo a Claudio

Els Administradors d'aquest bloc, t'han donat sempre l'oportunitat d'expressar les teues opinions. Has segut generalment respectuós amb els gestors i això ens agrada, estem o no d'acord amb allò que escrigues i pensem que també nosaltres et puguem contestar. Recordem amb "nostàlgia" els teus debats amb "Esperando a César" i esperem que continueu.

Sobre el tema de la droga en la Llosa, volem dir-te que no ens va entrar por i els comentaris que varen estar esborrats o "censurats en part", atemptaven clarament contra el honor d'algunes persones i això no ho podíem permetre ni ho anem a consentir mentre aquest bloc estiga obert i continuen els mateixos administradors. Algun d'ell ens va produir pànic.

Salutacions i ens alegra que no vulgues que tanque el bloc. Esperem hages contestat a l'enquesta i en cas contrari ens agradaria deixares les teues opinions en ella.

26/04/08 16:58

Cristòfol ha dit...

Vaig llegir el comentari de Y yo a Claudio i he intentat solucionar el que deia de que el meu bloc personal, "no es tan fácil y asequible como este". Supose que volia dir "accesible" perquè el meu bloc també es gratuït.

Estimat "Claudio", el meu bloc era tan fàcil i accessible com aquest el que passa és que li demana la direcció de correu (si hagués ficat: socdelKKK@gmail.com li haguera donat l'opció de deixar el comentari.

No obstant i seguint les seues "recomanacions" he traslladat el meu bloc personal a "blogspot" o sigui, igual que aquest.

"lafinestradelmenjador.blogspot.com"

on espere els seus i perquè no, d'altres participants que vulguen dir-me o tractar alguna qüestió.

Sincerament m'agradaria saber els "otros....detalles" que en vulga fer arribar, per suposat mantenint el seu anonimat.

Una abraçada (si la vol acceptar)

Cristòfol Climent

He comunicat a lallosaderanes-poble que canvien el meu enllaç.

(Copiat i pegat del bloc lallosaderanes-poble (sense el seu permís))

Gràcies a tots

Bé, he reactivat el meu bloc de la Finestra i després de ficar la carta oberta del comentari anterior, vull donar les gràcies de totes les mostres de solidaritat i indignació que aquest fet tan lamentable ha causat en el Poble. Als que defensen a la "part contrària", tan sols dir-los que espere que no els passe a ells. No desitge el mal per a ningú però no es pot defensar el indefensable. I a aquest individuo, no li perdonaré mai el disgust, els nervis i l'ansietat que li va fer passar a la meua esposa i de la qual cosa, encara no s'ha recuperat.

Aquelles persones que m'han dit i diuen que per què no he denunciat aquest fet, els tinc que dir que no saben en qui "es juguen els diners". Tontos no son.

Quin èxit pot tindre la meua denuncia si els únics testimonis que tinc, som la meua dona, el meu gosset i jo. L'altra part aporta, a tot un alcalde del Poble, al Director de Llosa FM (Raul Terol) atent al que passava des del seu vehicle i un Policia Local (nou) que va tractar/considerar al altre, com "la víctima" i ni tant sol es va preocupar per si nosaltres necessitaven, especialment la meua dona, assistència mèdica degut a la crisis de nervis, evidentment visible ? Aquest "Agent" tan sol estava preocupat per si sortia la seva cara en les fotografies que vaig fer.

En un altra ocassió parlaré d'una denuncia que vaig ficar en el Jutjat, al sogre de l'actual alcalde, també sense testimonis, d'uns insults que me va dedicar en la via pública mentre passejava tranquil·lament a Miquel (el meu gosset)i la explicació que li va donar al jutge el denunciat, així com la sentència.

(Aquest comentari ha estat publicat a l'anterior bloc el 19.04.2008)

Carta oberta

Carta oberta a MANUEL CISCAR – 1r Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de la Llosa de Ranes.

El meu nom, baix firmant, figura reforçat per la meua trajectòria com a polític de l'Ajuntament de la Llosa de Ranes, al què vostè representa actualment. Han sigut 20 anys de regidor en el meu Poble (amb majúscules) i tinc 52 anys d'edat, dels quals he estat 16 anys en l'oposició i 4 al front d'importants tasques de govern junt amb el meu Alcalde Ramon Climent i de les que vull ressaltar la tasca que em va encomanar d'organitzar i gestionar les arques municipals. Gestió que no va resultar fàcil després de la desfeta econòmica que ens van deixar els seus companys de partit. De com deixarem l'Ajuntament li supose coneixedor. Així mateix i per si no ho sap porte 37 anys en la mateixa empresa i activitat o siga bancari i espere jubilar-me en el desenvolupament honest i professional de la meua activitat. I açò se'l puc dir molt alt i els que em coneixen saben que així ha sigut i així serà.

No li vaig a enumerar les diferents activitats culturals del meu Poble i inclús a nivell de Comunitat Valenciana, amb les que m'he involucrat i en les que he intentat amb major o menor encert desenvolupar les diferents labors que m'han sigut encomanades. No han sigut sempre camins de roses però la meua consciència i fe en les responsabilitats assignades, algunes amb errors, altres mal interpretades i després reconsiderades i altres he hagut d'enfrontar-me inclús amb els meus companys de partit polític per ser extremadament prudent, especialment en el gasto públic i defenent-ho inclús més que en la meua pròpia economia familiar. Supose que este tema a vostè no li importarà però he cregut oportú fer-se'l saber. Disculpe i passe al que realment interessa en el present escrit.

vostè aparegué un bon dia en la Política Local, diguem amb bon peu. Els seus antecedents polítics i personals, al meu entendre, deixaven molt que desitjar, però en un poble (en esta ocasió amb minúscules) tot cap. Ja sap, interessos personals, laborals, familiars, etc. Mire, com vostè era molt jove encara, li vaig a recordar una frase de qui va ser Alcalde del nostre Poble 33 anys, Salvador Delgado de Molina. Me la va dir a mon directament i va ser en un sopar de la llavors APA en el Col·legi Públic i al costat del seu 1r Tinent d'Alcalde, Nolasco Montell , al que considere persona seriosa i responsable i ell és possible que ni tan tan sols l'escoltara: “Mira, Cristobalin (així em deia) jo i deu cues de granera, guanye les eleccions”. I tenia tota la raó i així es va produir fins la seu defunció sent Alcalde.

Al fil de l'anterior li dic que vostè és, per a la meua opinió personal, un “cua de granera” en la política local . I del “successor” de Delgado em reserve, amb el seu permís, la meua opinió, de moment. Esta carta és per a vostè

Bé, passem al tema principal de la meua carta, de les meues paraules, del meu escrit, jo no tinc més armes. Em considere una persona pacífica i dialogant. Les meues “armes” són les meues paraules, no sé d'altres coses i per tant em defenc com sé, escrivint. Açò sr, Manuel Ciscar, que a vostè potser li sona a xinés, no és signe de covardia, sinó de convicció personal. Això no vol dir que si vostè torna a arremetre contra mi o la meua família, puga canviar i espere que no, els meus recursos d'autodefensa.

vostè, sr. Ciscar, va passar el límit de l'humanament tolerable el diumenge passat 6 d'Abril, quan un matrimoni d'este Poble (jo i la meua esposa), gràcies a Déu sols, estàvem tranquil·lament en la nostra casa i aliens al que per la seua febrosa ment estava passant en eixos moments. Sé que venia d'un menjar a Xàtiva (també sé el restaurant). Desconec els seus companys de sobretaula i ni tan sols m'interessa. vostè va colpejar la portella de la meua porta i quan se li va obrir, vostè es va introduir fins a l'interior de la meua vivenda, sense invitació i exigint-me responsabilitats i explicacions de quelcom que vostè mateix no estava segur de si jo era responsable dels comentaris apareguts en Internet, ni tènia prova alguna de qui havia sigut. vostè al·legava que anava de boca en boca en el Poble, per culpa d'uns quants “fills de ......”. El vaig expulsar de ma casa, crec que amb tot dret, i vostè es va negar en rotund, “avisa a qui vulgues, a la policia o a la guàrdia civil, jo no m'hen vaig” va dir vostè. I la meua esposa va avisar a la Policia Local. Davant de la meua sorpresa va arribar abans l'Alcalde que la Policia a dir-li: “va Manolo ix”. Impressionant escena la que vam haver de veure i que inexplicablement, vaig tindre la serenitat de plasmar-ho en fotografia. La veritat és que en la meua vida he hagut de suportar una agressió d'este tipus i molt menys dins de la meua pròpia casa. Ha pensat vostè si ho fa en qualsevol altra casa d'un altre veí d'este Poble ? o una altra persona en la seua pròpia ?. Què haguera passat si no arriba a enfrontar-se vostè a una persona pacífica i dialogant ? Espere que vostè mateix es responga i els que llegeixen esta carta ho mediten uns segons.

Si li sóc sincer, no em va espantar amb la seua actitud, però si que estava la meua esposa a què vostè que per a mi és i serà un “impresentable” representant del meu Poble, va espantar i es va sentir indefensa davant d'un energumen que aplanava sa casa i la seua intimitat i a la que li ha produït amb la seua actitud incívica i impròpia d'un representant del meu Ajuntament, una crisi d'ansietat i nerviosisme.

Pareix mentida que vostè que mai s'ha atrevit a debatre políticament amb mi cap qüestió, vinga ara que he deixat, voluntàriament, la política i sóc un veí més, a la meua pròpia casa, dins de ma casa, a insultar i ofendre'm a mi i a la meua família.

vostè ha demostrat amb esta actuació no ser apte per a representar cap veí del meu Poble i si tinguera un poc de dignitat política, que no personal, hauria de dimitir en el seu càrrec i qualsevol altra activitat política del Poble.

També li vaig a dir que la seua vida personal i els seus “antecedents” personals, m'importen un blet a mi i a la meua família. Jo solc escoltar comentaris de tots els estils i done crèdit als que em consta la seua veracitat i els altres no m'afecten gens ni miqueta. Jo mateix he sigut objecte i seguisc sent-ho, d'insults de persones joves alliçonades, tal vegada, pels seus progenitors. Inclús un “destacat membre d'esta la nostra comunitat” va arribar a dir, dirigint-se a mi, en un lloc públic i amb testimonis, un enfilall d'acusacions i insults contra la meua persona i no per això i davant de tal barbaritat, pròpia d'un trastornat, he anat a sa casa a demanar explicacions o “satisfaccions”. A paraules nècies, oïdes sordes.

Sr. Ciscar, la seua actuació li va a portar més d'un mal de cap, però vostè se l'ha buscat. El Poble el coneix i sap de les seues “debilitats”. Jo, fixe's vostè m'he assabentat en dos dies de més coses de les què escoltat en vint anys i la veritat és que al·lucine de veure, si són certes, a qui tinc de representant en el meu Ajuntament, perquè encara que no li he votat, Déu m'allibere, vostè és el 1r Tinent d'Alcalde de la Llosa de Ranes, el meu Poble.

Li vaig dir que li contestaria a la seua agressió i amb les meues “armes” ho he fet.

Cristòfol Climent i Tortosa
Veí de la Llosa de Ranes

(Aquest comentari ha estat publicat a l'anterior bloc el 19.04.2008)

Parlar sense saber o fet a posta ?

Acabe de llegir en l'enllaç que han ficat en lallosaderanes-poble a la pàgina de Raul Vidal, EL NAS DE CLEOPATRA i en concret en una entrada escrita vespres de les passades eleccions de Maig. El títol: Lladres dins, lladres fora.

He llegit i m'he quedat bocabadat del que escriu aquest senyor parlant de persones del Poble i en concret de Ramon Climent amb un to de verdader odi i de calumnia amb total impunitat. Com pot aquest personatge dir: El "gran" partit de l'oposició presenta un cap de llista, exalcalde, el qual seria un magnífic gestor dels interessos del poble si no estigués tan pendent dels seus interessos privats i de les seues fanecades de secà les quals va requalificar com a sol urbanitzable en el seu moment, quan era alcalde. És creïble aquest senyor per a eixe lloc? i quedar-se tan tranquil. U pensa que açò no es veritat i es frega els ulls una vegada per a veure si el que està llegint es real o imaginari i torna a llegir el mateix.

A les hores em pregunte com pot dir una persona que se les adona d'esquerres i progressista dir una mentida de tal magnitud i per lo vist s'ho creu realment. Quina informació te aquest senyor per a dir que Ramon va requalificar les "seues fanecades de secà" quan era Alcalde ?.

De Ramon s'ha dit de tot però aquesta és la mentida més gran que he llegit. Jo que crec que si tot el que escriu (ja anirem veient-ho)ho fa amb la mateixa "informació" i "documentació" li podria canviar el nom del seu bloc i ficar-li el "EL NAS de..... PINOCHO".

http://vidalraul.bloc.cat/

(Aquest comentari ha estat publicat a l'anterior bloc amb data 11.10.2007)