Carta oberta

Carta oberta a MANUEL CISCAR – 1r Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de la Llosa de Ranes.

El meu nom, baix firmant, figura reforçat per la meua trajectòria com a polític de l'Ajuntament de la Llosa de Ranes, al què vostè representa actualment. Han sigut 20 anys de regidor en el meu Poble (amb majúscules) i tinc 52 anys d'edat, dels quals he estat 16 anys en l'oposició i 4 al front d'importants tasques de govern junt amb el meu Alcalde Ramon Climent i de les que vull ressaltar la tasca que em va encomanar d'organitzar i gestionar les arques municipals. Gestió que no va resultar fàcil després de la desfeta econòmica que ens van deixar els seus companys de partit. De com deixarem l'Ajuntament li supose coneixedor. Així mateix i per si no ho sap porte 37 anys en la mateixa empresa i activitat o siga bancari i espere jubilar-me en el desenvolupament honest i professional de la meua activitat. I açò se'l puc dir molt alt i els que em coneixen saben que així ha sigut i així serà.

No li vaig a enumerar les diferents activitats culturals del meu Poble i inclús a nivell de Comunitat Valenciana, amb les que m'he involucrat i en les que he intentat amb major o menor encert desenvolupar les diferents labors que m'han sigut encomanades. No han sigut sempre camins de roses però la meua consciència i fe en les responsabilitats assignades, algunes amb errors, altres mal interpretades i després reconsiderades i altres he hagut d'enfrontar-me inclús amb els meus companys de partit polític per ser extremadament prudent, especialment en el gasto públic i defenent-ho inclús més que en la meua pròpia economia familiar. Supose que este tema a vostè no li importarà però he cregut oportú fer-se'l saber. Disculpe i passe al que realment interessa en el present escrit.

vostè aparegué un bon dia en la Política Local, diguem amb bon peu. Els seus antecedents polítics i personals, al meu entendre, deixaven molt que desitjar, però en un poble (en esta ocasió amb minúscules) tot cap. Ja sap, interessos personals, laborals, familiars, etc. Mire, com vostè era molt jove encara, li vaig a recordar una frase de qui va ser Alcalde del nostre Poble 33 anys, Salvador Delgado de Molina. Me la va dir a mon directament i va ser en un sopar de la llavors APA en el Col·legi Públic i al costat del seu 1r Tinent d'Alcalde, Nolasco Montell , al que considere persona seriosa i responsable i ell és possible que ni tan tan sols l'escoltara: “Mira, Cristobalin (així em deia) jo i deu cues de granera, guanye les eleccions”. I tenia tota la raó i així es va produir fins la seu defunció sent Alcalde.

Al fil de l'anterior li dic que vostè és, per a la meua opinió personal, un “cua de granera” en la política local . I del “successor” de Delgado em reserve, amb el seu permís, la meua opinió, de moment. Esta carta és per a vostè

Bé, passem al tema principal de la meua carta, de les meues paraules, del meu escrit, jo no tinc més armes. Em considere una persona pacífica i dialogant. Les meues “armes” són les meues paraules, no sé d'altres coses i per tant em defenc com sé, escrivint. Açò sr, Manuel Ciscar, que a vostè potser li sona a xinés, no és signe de covardia, sinó de convicció personal. Això no vol dir que si vostè torna a arremetre contra mi o la meua família, puga canviar i espere que no, els meus recursos d'autodefensa.

vostè, sr. Ciscar, va passar el límit de l'humanament tolerable el diumenge passat 6 d'Abril, quan un matrimoni d'este Poble (jo i la meua esposa), gràcies a Déu sols, estàvem tranquil·lament en la nostra casa i aliens al que per la seua febrosa ment estava passant en eixos moments. Sé que venia d'un menjar a Xàtiva (també sé el restaurant). Desconec els seus companys de sobretaula i ni tan sols m'interessa. vostè va colpejar la portella de la meua porta i quan se li va obrir, vostè es va introduir fins a l'interior de la meua vivenda, sense invitació i exigint-me responsabilitats i explicacions de quelcom que vostè mateix no estava segur de si jo era responsable dels comentaris apareguts en Internet, ni tènia prova alguna de qui havia sigut. vostè al·legava que anava de boca en boca en el Poble, per culpa d'uns quants “fills de ......”. El vaig expulsar de ma casa, crec que amb tot dret, i vostè es va negar en rotund, “avisa a qui vulgues, a la policia o a la guàrdia civil, jo no m'hen vaig” va dir vostè. I la meua esposa va avisar a la Policia Local. Davant de la meua sorpresa va arribar abans l'Alcalde que la Policia a dir-li: “va Manolo ix”. Impressionant escena la que vam haver de veure i que inexplicablement, vaig tindre la serenitat de plasmar-ho en fotografia. La veritat és que en la meua vida he hagut de suportar una agressió d'este tipus i molt menys dins de la meua pròpia casa. Ha pensat vostè si ho fa en qualsevol altra casa d'un altre veí d'este Poble ? o una altra persona en la seua pròpia ?. Què haguera passat si no arriba a enfrontar-se vostè a una persona pacífica i dialogant ? Espere que vostè mateix es responga i els que llegeixen esta carta ho mediten uns segons.

Si li sóc sincer, no em va espantar amb la seua actitud, però si que estava la meua esposa a què vostè que per a mi és i serà un “impresentable” representant del meu Poble, va espantar i es va sentir indefensa davant d'un energumen que aplanava sa casa i la seua intimitat i a la que li ha produït amb la seua actitud incívica i impròpia d'un representant del meu Ajuntament, una crisi d'ansietat i nerviosisme.

Pareix mentida que vostè que mai s'ha atrevit a debatre políticament amb mi cap qüestió, vinga ara que he deixat, voluntàriament, la política i sóc un veí més, a la meua pròpia casa, dins de ma casa, a insultar i ofendre'm a mi i a la meua família.

vostè ha demostrat amb esta actuació no ser apte per a representar cap veí del meu Poble i si tinguera un poc de dignitat política, que no personal, hauria de dimitir en el seu càrrec i qualsevol altra activitat política del Poble.

També li vaig a dir que la seua vida personal i els seus “antecedents” personals, m'importen un blet a mi i a la meua família. Jo solc escoltar comentaris de tots els estils i done crèdit als que em consta la seua veracitat i els altres no m'afecten gens ni miqueta. Jo mateix he sigut objecte i seguisc sent-ho, d'insults de persones joves alliçonades, tal vegada, pels seus progenitors. Inclús un “destacat membre d'esta la nostra comunitat” va arribar a dir, dirigint-se a mi, en un lloc públic i amb testimonis, un enfilall d'acusacions i insults contra la meua persona i no per això i davant de tal barbaritat, pròpia d'un trastornat, he anat a sa casa a demanar explicacions o “satisfaccions”. A paraules nècies, oïdes sordes.

Sr. Ciscar, la seua actuació li va a portar més d'un mal de cap, però vostè se l'ha buscat. El Poble el coneix i sap de les seues “debilitats”. Jo, fixe's vostè m'he assabentat en dos dies de més coses de les què escoltat en vint anys i la veritat és que al·lucine de veure, si són certes, a qui tinc de representant en el meu Ajuntament, perquè encara que no li he votat, Déu m'allibere, vostè és el 1r Tinent d'Alcalde de la Llosa de Ranes, el meu Poble.

Li vaig dir que li contestaria a la seua agressió i amb les meues “armes” ho he fet.

Cristòfol Climent i Tortosa
Veí de la Llosa de Ranes

(Aquest comentari ha estat publicat a l'anterior bloc el 19.04.2008)