dissabte, 27 de juny del 2009

Carta de "Marieta" -Recreació literària-

Hem queda rés de vida,

però abans de morir, vull parlar.

Soc "Marieta" una de de les quatre oliveres que heu tret al vostre blog, junt a les meues tres germanes. Eixa innovació que jo no coneixia i que per circumstancies especials ha arribat a les meues orelles i que abans de que s'apague la meua veu vull dir-vos a tots els veïns de la Llosa de Ranes unes paraules de comiat.

Fa poc més d'un any varem rebre, les meues germanes i jo, la visita d'uns homes que pel que deien estaven enviats pel Ajuntament. Jo estava la més propera d'una rodona i d'uns nous carrers que s'estaven construint al Poble. Ja en tinc d'anys i no n'estava per a romanços però aquestos operaris tan sols me miraven a mi. Les meues germanes en miraven amb un poc de recel;

Fixeu que a nosaltres ni ens han mirat ! - Què has fet Marieta ? Si que tens influència amb dels l'Ajuntament !.

Les meues germanes en miraven amb eixos ulls de enveja que tan sols alguns sabem llegir.

Germanes, us jure que no sé rés del que està passant !, els vaig dir remugant les meues rames.

Els operaris, començaren a tallar les meus rames. La veritat és que en va fer de mal, però com que feia tems que no en podaven, fins i tot vaig dir-li a les meues germanes:

Mira que sou mal pensades, ens van a podar i estarem més fresques i fortes per a la propera collita ! i com que soc la primera han començat amb mi !


Ja d'entrada vaig notar que la podada era molt més forta del normal. Que mal me feia aquesta podada: Xe, què feu, que aneu a deixar-me sense braços ? No us vull explicar com me van deixar (us adjunte una foto).

La bona qüestió és que després de deixar-me mutilada, van començar a escarbar els meus arrels i els van deixar quasi a la vista de tots. Què vergonya vaig passar amb les meues intimitats al aire.

La cara de les meues germanes va canviar de sobte. Com que no tenies influències a l'Ajuntament ? A tu el que van a fer es ficar-te en una redona de les que estan fet al Poble ! Mira la "pobreta" No, si ja es veia vindre ! Eixes amistats ! Amb això que està a la propera del carrer !

Eh Marieta, a vorer si quan estigues en una de les redones com a una artista de "holywut" ten recordes de les germanes pobres !

Que digueu germanes, va calleu collons !

No si mira tu la "pobreta de missa d'onze" que ara es copejarà amb l'alta societat ! Dóna-li records a la "Marquesa del Pontet" de la rotonda de l'entrada al Poble que a més de tractar-la com a una Reina li va costar al Poble més d'un milió de pessetes per a que puga viure a la Llosa !


Ai senyor, que equivocades estaven les meus germanes i el que és pitjor, jo també.

No us vull contar avui, perquè les forces en flaquegen, el martiri que estic passant des de fa més d'un any i de totes les bromes de mal gust que he rebut de les meues germanes. Ara com que veuen que en queda poc i no rés de vida, tan sols son paraules d'ànim i de resignació.

Potser s'hagin oblidat de tu i prompte et traslladen !


La veritat és que ja no hi ha rés a fer. Vaig a morir i prompte. Jo que dins de mi pensava que les meues germanes tenien enveja. Jo no havia demanat rés a l'Ajuntament. Què collons si no conec a ningú dels que manen !

Bé amics, us deixe perquè he pogut contar el final de la meua vida. Me queden poques dies perquè ara fins i tot m'estan regant ! Ara que ja estic agonitzant ! (us deixe l'ultima foto de la regada).

No sé si podré escriure alguna cosa més però fins que en quede l'ultim alè, entraré al bloc per a veure si tinc algun missatge. Si no podem parlar tan sols us demane que quant passeu per d'avant de mi, abans de que el meu cos es creme en alguna xemeneia, en dediqueu un pensament i de pas saludeu a les meues tres germanes i per elles i perdonant-les per les seues enveges, pròpies del nostre Poble, els digueu que aneu a fer tot el possible per a que no els passe el que a mi.

Adéu a tots i besets a les meues germanes.


Marieta - 2009


(recreació literària i fotos: Cristòfol Climent - Juny 2009)